Tots guanyem

Dissabte passat, Imma Monsó va dedicar el seu article de la secció "El runrún" de La Vanguardia al Diàleg 2008. Concretament, el va posar com a exemple d'una fórmula reeixida de promoció de la lectura, cosa que es relaciona amb la presentació, fa pocs dies, del Pla de Foment de la Lectura de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'article, titulat "Todos ganan" és una manera feliç de tancar el Diàleg d'enguany i començar a pensar en el pròxim amb il·lusió i intensitat.

El Diàleg, pròpiament

Ahir a Gandia i avui a València han tingut lloc les sessions centrals d'aquest Diàleg 2008. Per fi hem pogut compartir amb Imma Monsó les impressions sobre la novel·la Com unes vacances, en el que ha estat un intercanvi profitós, ric i espontani, fins al punt que l'escriptora ha dit amb alegria que ha rebut algunes de les preguntes més interessants que li han fet mai.

La calidesa, la proximitat i la curiositat lectora han caracteritzat les dues trobades. Cal agrair el suport de totes les institucions implicades en el Diàleg, l'assistència i l'esforç de tots els alumnes i professors participants i, sobretot, cal agrair a Imma Monsó haver acceptat la invitació i haver contribuït (com una lectora més, advertia ella) a aquesta iniciativa.

(Per cert, com veureu, en la columna de la dreta hi ha una selecció de les fotos que molts de vosaltres vau aprofitar per a fer-vos amb Imma Monsó!)

I més comentaris encara de l'alumnat de l'IES Benimàmet

L'amor incondicional
Continuem amb el tema de l'amor. Bastants alumnes s'han fixat en el tema de "l'amor incondicional" i han seleccionat el següent text de la pàgina 235:

" Aquesta inflexibilitat no va fer més que augmentar la determinació de Glenda: Polt era l'home de la seua via i faria el que fos per salvar-lo."

Tanmateix, Conchita Piñana ha fet notar, amb encert, que no és l'únic "amor incondicional" que hi apareix, ja que si bé Glenda renuncia a la seua vida per Polt, aquest ha de renunciar a la música, una de les seues grans passions, i al joc de seducció amb una col·lega amb la qual tenia una relació molt especial. Pàgina 82:

" Els dies següents, Polt va enfrontar-se amb el temor que la malaltia estigués atacant la totalitat del sector musical de la seua ment. Si això es confirmava, ja podia anar pensant a abandonar els concerts d'agost. D'ençà que havia tornat de Londres, ja feia sis anys, es reunia a Ouistreham amb dos col·legues amb qui havia estudiat a la Guildhall. Com cada any, el trio tenia diversos concerts d'estiu en perspectiva i, al llarg dels dos mesos precedents, assajaven amb freqüència. Tot i que no vivien prop de Caen, tenia amb ells una relació molt agradable. Especialment amb el membre femení. Entre Mona i ell flotava un corrent de seducció no consumada: cada any era més gran la curiositat que Mona semblava sentir per Polt."

Aquest fragment per a mi (parla Conchita) agafa els dos amors de Polt. Per una banda la seua música. Això és un amor incondicional perquè tot allò que envolta el món dels artistes (la creació de partitures, l'ensenyament musical...), tot allò li agradava moltíssim. I per altra banda, l'amor carnal que sorgeix de la seducció. Com que es van conèixer en un món envoltat per la música, es converteix en un amor més desitjat.

El paisatge i la seua influència sobre els personatges.

Algunes alumnes han fet notar la bellesa del paisatge de Normandia i com influeix sobre els personatges, especialment sobre Polt, no sempre positivament. També Glenda en pateix l'influx. En aquest sentit he decidit reproduir el comentari i les reflexions de Cristina Segura:

"La granja on viuen la mare i la germana del protagonista i on ells han de passar un mesos d'estiu reflecteix el símbol de repressió i aïllament, és a dir, podem veure com la mare i la germana de Poltern imposen les seues regles absurdes; són molt ignorants per posar-se elles mateixes unes creences i tenir un pensament que les aïlla del món per a no afrontar-lo, creant-se una realitat molt diferent a la de fora.

Quan vaig arribar-hi em vaig adonar que la meitat de les coses que m'havien fet creure eren increïbles, i que existia un món al qual jo mai havia tingut accés. Tan sols a trenta quilòmetres de la granja, existia un món totalment desconegut per a mi. Em vaig sentir estrany. Deia coses que al gent trobava sorprenents, no sabia fer coses que ells feien amb tota naturalitat (...)

Ací podem veure la influència que tenien la germana i la mare sobre Poltern, com si haguera viscut en l'engany, en una realitat fictícia, potser la causa dels seus problemes.

Per a Glenda, la granja suposava una escapada de la seua vida fracassada, un canvi d'aire, on es proposa contemplar i analitzar la vida allí.

Ah, el món rural, eren tantes les seues qualitats, tants els petits plaers que revelava als escollits... Sempre havia tingut la convicció difusa que acabaria vivint al camp.

Quan tots conviuen a la granja canvien moltes coses. Glenda s'acostuma a aquell ambient. Polterm de vegades es troba millor i recuperant-se, i la germana i la mare fan per complaure els desitjos de Glenda i acostumar-se a moltes actituds que aquesta aporta."

L'alumna, com es veu, és molt crítica amb l'extravagància de les germanes. Les considera ignorants.

Sara Sánchez ha seleccionat un altre fragment interessant (pàgina 268): "Glenda tenia por de no trobar el cotxe en aquell laberint. Hectàrees d'uniformitat, per a ella sinistra. Hectàrees de boscúria homogènia. Troncs rectíssims dels fajos i dels roures, ni una petita desviació mediterrània en cap d'ells...res de tortuositats, amples camins sense protuberàncies, ombrívoles i rectes. Caminava i caminava, Polt li assegurava que no s'extraviarien però Glenda no podia deixar d'inquietar-se."

Jo crec (parla l'alumna) que a aquest text la influència que té el paisatge en Glenda es veu clarament: ella camina per un lloc que no coneix (un bosc enorme) i que li pareix tot igual, amb la sensació de caminar i no avançar cap enlloc. Això li provoca inseguretat, por.

La professora afegeix que un bosc preciós pot ser ombrívol i fosc o misteriós i encantador segons l'estat dànim i això es veu clarament en aquest fragment. A més, Glenda és de ciutat. Segur que la uniformitat de l'asfalt i els edificis no l'atabala tant. Està fora de context.

Per finalitzar, reproduesc el fragment que hem seleccionat al Departament. En realitat hem seleccionat un fragment llarg que va de la pàgina 43 a la 47. S'explica l'evolució de la vida de Polt i com passa d'un extrem (l'anarquia total) a l'altre (l'instint gregari més absolut), i al final, una certa admiració per aquelles dones (la mare i la germana) que fan realment el que volen. Potser aquesta evolució la passem tots, en algun moment. No sabem si voldríem haver crescut amb Susa i Crudela, però tampoc no és millor l'opció de seguir les normes i convencions sense pensar-hi. Potser els humans ens debatem entre el desig de llibertat absoluta i la seguretat que ens dóna tenir el camí marcat i a voltes critiquem la diferència perquè ens fa por i enveja que uns altres hagen estat capaços de trencar les normes. Per no reproduir tot el fragment hem seleccionat el text següent en què es critica la falsa llibertat d'alguns grups minoritaris que creuen que van contra corrent i estan tan ficats en el sistema com els qui més (pàgines 45-46):

Més tard va conèixer gent il·lustrada i es va incorporar a les opinions d'aquest grup que discrepava de la majoria. Era una minoria selecta, però prou àmplia (no com les seves Pluquet, és clar). Quan s'adonaven que una opinió era massa popular, se n'allunyaven. Alguns, entre ells, practicaven la provocació. Provocaven indignació. Una indignació esperable, esperada. (Però mai desconcert. Res d'inesperat.) Creien que nedaven contra corrent, però no nedaven, navegaven junts en una barcassa i a distància veien desfilar el paisatge. No abandonaven el vaixell ni tocaven l'aigua. De vegades, des del pont creia veure Susa o Crudela, nedadores solitàries, entre els remolins del riu. De vegades somiava que demanaven socors, que es perdienm que s'ofegaven. Que lliscaven fins al fons i eren oblidades per sempre. De vegades les veia nedar o surar amb dificultats, en absoluta soledat, i sentia la curiositat de capbussar-se, de buscar cavitats profundes i inexplorades. Però a l'acte se sentia segur a bord. No volia extraviar-se.

Valents o imprudents? En qualsevol cas, inoblidables.

Us saludem des de l'IES Benimàmet. Fins el dia del Diàleg. Una abraçada.

Més comentaris de l'alumnat de l'IES Benimàmet

Bé, poc abans del dia del Diàleg, us presente una petita selecció de comentaris de l'alumnat de l'IES Benimàmet. Com en el cas anterior, m'he limitat a corregir les faltes més evidents tot respectant el contingut i l'estil originals i he afegit alguns comentaris personals. En algun cas l'alumna no ha posat les pàgines exactes i no he pogut consultar el llibre perquè el tinc a l'institut. Disculpeu.

Comunicació/incomunicació

Sara Sánchez (pàgines 10-11): "...-Veus? -va dir el jove en resposta de les paraules de Glenda-. Aquesta sidra està al punt. Sé que és sidra, sé que és sidra! Però no n'havia tastat mai. Sé que està al punt, ho sé, però no n'havia tastat mai.-I, després d'una pausa, va afegir-: Excel·lent.

- Em passa amb les vaques. Sé que són vaques. Sé que són vaques, però no n'havia vist mai- va insistir Glenda, i de sobte va exclamar (...) - Mireu (...) un gran cervell i tres cervellets petits- va explicar Glenda-, flocs d'encèfal fugits d'algun cap, un cap gros, suposo. Un crani de gegant probablement.

- Sé que són cervells, ho sé- va corroborar el jove assegut-, però no n'havia vist mai. No pas d'aquesta manera. No pas al cel."

He triat aquest fragment per a poder afirmar les moltes maneres diferents de comunicar-se, tantes com formes de fer-ho. És una conversació que si no saps la història pareix absurda i estúpida, però no per això deixa de ser una manera de comunicar-se, ja que la comunicació consisteix en transmetre unes idees o pensaments (encara que siguen irrellevants, incongruents, inapropiats...) per mitjà de qualsevol tipus de llenguatge.

La incomunicació (observació de la professora) no sols es produeix en el cas del protagonista a causa de la seua malaltia. Una alumna ha seleccionat un altre fragment en què dues persones més "normals" tampoc no es comuniquen encara que facen servir la mateixa llengua. Això dóna suport a la meua idea que no cal estar malalt com Polt per estar incomunicat.

Cristina Díaz (pàgina 41): "Però...¿per què?- va dir en un to implorant- ¿per què a mi no? (...)

Però no semblava haver-la sentit.

-¿Per què a mi? ¿Per què tot m'ha de passar precisament a mi?-va mormolar.

-Em passa a mi, senyora Maciste, no a vosté. Jo canvio de vida, mentre que vosté...

-Per què m'han de passar aquestes coses?-continuava la senyora Maciste, inconsolable."

Este fragment l'he relacionat amb la incomunicació, ja que ací és quan Glenda decidix canviar de vida i tornar a sentir passió per la seua professió. Pense que Glenda, quan li diu a la senyora Maciste que ja no ha de seguir amb el tractament, li ho diu perquè es vol desfer d'ella. Hi ha incomunicaió per part de la senyora Maciste ja que no vol assimilar que Glenda ja no la podrà atendre més i cegada perquè totes les coses roïnes li passen a ella no escolta allò que li diu Glenda. Per a mi ha sigut un fragment molt divertit, m'ha fet gràcia la reacció de la senyora Maciste, lamentant-se com si no hi haguera més psicòlegs en el món.

Jo (la professora) afegiria que no sols la senyora Maciste es tanca en si mateixa i no escolta, Glenda en realitat no està excusant-se, expressa el seu pensament en veu alta i tant li fa si la senyora Maciste l'escolta o no. Incomunicació en estat pur.

Convenció versus transgressió

Eva Dorce: " Va arribar a fer tastar a les Pluquet un pot-au-feu de cuixes d'oca amb sidra. Per primer cop d'ençà que Polt podia recordar, les va veure menjar carn. Tanmateix, elles es van negar a reconèixer-ho, adduint que dins la seua classificació de les carns mai hi havia figurat l'oca.

-És un ocell-va dir Susa. I no se'n va parlar més."

Amb l'arribada de Glenda les Pluquet van obrir les portes a coses que per a la resta de la societat eren coses normals. Va ser com si les portes de dos móns diferents s'obriren.

La professora afegeix que és un text que caracteritza molt bé les Pluquet. S'hi veu com canvien les regles quan les que havien posat ja no els serveixen però no modifiquen la seua manera de pensar. Ara els abelleix tastar l'oca però elles no mengen carn, per tant l'oca no és carn, l'oca és un ocell i se'l poden menjar. Divertides i...desesperants!

Dies de primavera, dies de literatura

Ahir, que lluïa amb un sol de primavera que aclaparava, quedaven huit dies per a la primera trobada amb Imma Monsó. Avui en queden exactament set, és a dir, una setmana justa. Primer a Gandia, després a València, tindrem ocasió de palar amb l'autora de Com unes vacances. Mentre esperem els comentaris dels alumnes de l'IES Benimàmet, que començaran a aparéixer a partir de demà en el blog, vos convidem a preparar del tot les preguntes que fareu a Imma Monsó i a exposar en aquest fòrum obert tot allò que vulgueu compartir abans de la trobada.

Malalts de comunicació

Ací teniu la presentació de diapositives que va preparar la professora Maria Josep Cuenca per a la conferència que va pronunciar el dia 3 de març a Gandia i el dia 5 de març a València. Ara teniu l'oportunitat de treballar-la més a fons per a preparar el diàleg amb Imma Monsó i per a aprofundir en les possibles lectures del llibre.

| View | Upload your own

SlideShare Link

La conferència de dimecres

Dilluns va ser un dia boirós, però càlid i primaveral; dimecres, en canvi, va ser un dia lluminós, però fresquet i hivernal. Un dia, per tant, necessitat de calor humana, que vam trobar de bon tros en l'auditori Muntaner del Col·legi Major Lluís Vives de València, ple de gom a gom.

A pesar de l'atapeïment i d'alguns problemes tècnics que impediren la projecció de la presentació de diapositives que tenia preparada, Maria Josep Cuenca ens oferí una conferència excel·lent, en què posà de manifest la gran quantitat de possibilitats de lectura que ofereix Com unes vacances, sobretot des del punt de vista de l'estudi i la reflexió sobre el llenguatge i la comunicació. Així, afirmà que els dos grans temes de la novel·la (o dos dels grans temes) són la comunicació o, més aviat, els problemes que sovint tenim per a comunicar-nos, i l'amor, aquell amor extraordinari que fa que Glenda prenga la mateixa combinació de fàrmacs que ha pres Poltern i que li ha fet perdre la memòria i, fins a cert punt, el llenguatge. A partir d'això, es suscità un breu debat en què un company i una companya exposaren, respectivament, les raons per les quals consideren que el final de l'obra és positiu o negatiu.

Seria molt interessant allargar la reflexió sobre aquestes qüestions i traslladar-la ací al blog. Estem segurs, d'altra banda, que les dues conferències d'aquesta setmana vos serviran d'allò més per a preparar les preguntes que fareu a Imma Monsó exactament d'ací a un mes.

Hui a Gandia, dimecres a València

Com vam anunciar, hui ha tingut lloc a l'IES Ausiàs March de Gandia la primera sessió d'aquest Diàleg 2008, la conferència de Maria Josep Cuenca "Malalts de comunicació". Els alumnes i professors de diversos centres participants en el Diàleg han tingut ocasió d'escoltar una xarrada molt ben travada i reveladora que plantejava lectures ben interessants de la novel·la d'Imma Monsó.

Com que encara hi ha molts de vosaltres que no heu assistit a la conferència, no en direm res, fora d'apuntar que el fil conductor, com anuncia el títol, són els problemes de comunicació que afecten els protagonistes, uns problemes que la professora Maria Josep Cuenca relaciona amb diverses aportacions de la filosofia del llenguatge i que, en última instància, li porten a proposar una intepretació del final de l'obra que, sense cap mena de dubte, vos farà replantejar-vos tant el significat com l'itinerari de lectura de la novel·la.



Confiem que aquest replantejament suscite interés i debat també ací en el blog. Per ara, el Diàleg ha cridat l'atenció de la televisió de Gandia que, com es veu en la fotografia, ha vingut a fer un reportatge de l'acte.

Comentaris d'alumnes de l'IES Benimàmet

Patricia Lobato, 2n de Batxillerat de Ciències (la professora sols ha corregit algun error gramatical o alguna falta ortogràfica, així doncs el text és original de l'alumna):

És la primera vegada que escric en un blog i no sé com m'anirà. Em sembla molt bé la proposta del joc que diu Rosa ja que d'aquesta manera intercanviem opinions sobre aquest llibre tan fantàstic, perquè he de dir que m'ha agradat molt, estava ansiosa per saber que ocorreria als següents capítols i com seria el final. És un llibre amb què disfrutes llegint-lo, perquè ocorren fets un tant "fantàstics", bastant sorprenents. Aprofitant açò, el fragment que he volgut destacar ha estat el següent:

"Elles són diferents, sempre inventant, sempre produint sentits estranys... Bé, comparava amb el món ordinari, sobre el qual gravita una espessa constel·lació de tòpics, i tothom s'adscriu a un o a altre, mentre que les Pluquet eren capaces de viure sense res d'això, en una perpètua desprotecció en un flux sense fi. Eren..., són molt curioses. Tot i que sovint els agafa la fal·lera de llegir o d'informar-se, mai perden la ignorància. I jo...no puc deixar d'estimar-les, per..., per ignorants."

He agafat aquest fragment, perquè em va cridar l'atenció en general com les Pluquet són tan maniàtiques i com elles s'inventen les seues manies i les seues obsessions (que no són poques). Elles són molt independents i pensen que no necessiten a ningú.
Respecte a l'última frase que diu Poltern que les estima per ignorants, vull dir que en realitat tots vivim en una infinita ignorància, però potser sí que és de veres que les Pluquet tenen, o millor dit, volen tenir una ignorància més gran.
Per acabar, vull animar als joves i no tan joves a llegir aquest llibre perquè estic segura que us agradarà i, també, que comenteu en aquest blog alguna cosa que us haja cridat l'atenció i, així, compartim entre tots diferents i diversos aspectes sobre el llibre d'Imma Monsó.

Jo, Rosa, afegiria al comentari de Patricia que segons el meu parer el que diferencia la ignorància de tots i totes i la de les Pluquet és que la d'elles és conscient i premeditada. Potser per això ens atrauen tant. No deu ser una mica d'enveja?

Dilluns, conferència de M. Josep Cuenca

Dilluns que ve, dia 3 de març, tindrà lloc la primera sessió d'aquest Diàleg 2008. M. Josep Cuenca, professora de la Universitat de València, ens presentarà la seua conferència "Malalts de comunicació: Com unes vacances d'Imma Monsó". L'acte tindrà lloc a Gandia, a les 13.00 a l'IES Ausiàs March, i en farem cinc cèntims en aquest blog.

Estem segurs que la conferència obrirà moltes propostes de lectura i vos aportarà idees suggestives per a participar en el joc que Rosa va proposar fa uns dies.

Dimecres el Diàleg es traslladarà a València amb la mateixa conferència, però d'això, ja en parlarem a partir de dimarts.

Ens veiem a Gandia!

Proposta de joc

Us demane disculpes però és la primera vegada que escric en un blog i no sé com em quedarà. Considereu-lo una prova. Pense que el que és realment interessant és opinar sobre el llibre i, sobretot, fer opinar els alumnes i les alumnes. En general, el llibre els desconcerta però reconeixen que els agrada i que els "enganxa". Per què no els proposem de fer algun tipus d'activitat divertida, una mena de joc? A mi se m'ocorre que trien un fragment breu que els haja resultat especialment divertit, cridaner o que senzillament els haja agradat i que el publiquem amb el seu comentari. Òbviament, caldria fer una tria. Jo pense proposar-ho als meus alumnes la propera setmana i seleccionar un parell de comentaris per publicar-los.

Comence jo, a veure si algú s'anima. A mi, una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que, malgrat que els personatges semblen estranys i atípics, moltes vegades ens podem sentir identificats amb algunes de les seues experiències i de les situacions que s'hi descriuen. En altres paraules: tots som una mica "estranys" a voltes, i si algú ens mirara des de fora o valorara els nostres actes no seríem menys extravagants que Crudela o Susa, sense oblidar el propi protagonista i, com no, Glenda. Què em dieu d'aquesta brillant professional que queda paralitzada i perd un avió a causa d'una "terrible lluita" amb una panderola? L'episodi complet és un dels que més em va agradar, no sols perquè és divertit, sinó perquè em vaig sentir totalment identificada. Jo també tinc pànic a les panderoles i he viscut situacions semblants. De fet, no he arribat a perdre un avió però una volta vaig fer tard a un examen perquè hi havia una d'aquestes bestioles enormes a la meua habitació i com que se'm va escapar i no sabia on s'havia amagat, vaig remoure tots els mobles fins que la vaig trobar. La perseguia amb l'insecticida a la mà totalment embogida i vaig buidar pràcticament l'insecticida en la "proesa". He seleccionat el següent fragment:

"Estava intacta, més ondulant, més terrorífica, més poderosa. Sense perdre-la de vista (ara s'havia aturat novament), Glenda va donar una ullada a l'habitació per intentar seleccionar un objecte que no pogués fallar, cosa més difícil del que mai hauria imaginat. Però enmig d'aquestes meditacions va veure el pot d'insecticida sota un prestatge. No serviria per llançar-lo, però li recordava la possibilitat d'una mort menys violenta, per enverinament. Sense perdre'l de vista va agafar el pot, però cap dels insectes alats que figuraven dibuixats a l'etiqueta del producte coincidia amb l'animal. De totes maneres, va loer provar-ho. Situada a una distància curta però prudent, va prémer el polvoritzador. El "sssshhhh" de l'esprai es va fondre amb el crit de Glenda."

Hi ha altres opcions per fer que els alumnes seleccionen textos. Aquesta és potser la més senzilla perquè es tracta d'identificar vivències pròpies amb les dels personatges, però n'hi ha més. Jo supose que després de la conferència, els alumnes tindran elements interessantíssims per seleccionar fragments i opinar. Seria un bonic detall per a Imma Monsó. Animeu-vos!

La comprensió de l'extravagància

En el número 41 de la revista Caràcters, publicat l'octubre passat, les pàgines centrals anaven dedicades a Imma Monsó. En un article de Vicenç Pagès Jordà (titulat, ben significativament, "El que més m'agrada de les novel·les d'Imma Monsó"), podem llegir:

És així com -d'una manera més o menys fantàstica, més o menys autobiogràfica- es delimita la regió que explora Imma Monsó: la comprensió de l'extravagància.

Com diu Rosa en el seu comentari a una entrada anterior, hi ha alguna cosa terriblement atractiva en les germanes Pluquet (celebrar Nadal en primavera, dur a terme una setmana emocional), però no és menys cert que el seu caràcter incendiari ens pot posar en un compromís d'allò més complicat.

Ara bé, tot i el seu desig de normalitat, tot i la seua voluntat adolescent de rebutjar allò que la família representa, Poltern és també un personatge d'allò més extravagant, encara que les seues aspiracions i el contrast amb la seua família ens el facen més prompte normal.

Glenda, per la seua banda, també resulta extravagant, però tanmateix encisadora. Divertida, enginyosa i un pèl egocèntrica, el seu atractiu i la seua vitalitat, unides a la primavera que desperta en Poltern quan s'instal·len en la granja per a començar el tractament-observació, donen peu a alguns dels fragments més bells de la novel·la (2007: 198):

Aquest moment matinal va esdevenir un costum. Glenda obria la finestra de bat a bat i, durant uns breus segons, Polt l'esguardava intensament i en silenci. Era una mirada seriosa, profunda, subtil, un punt inquietant. Després passava per sota la palissada, caminava fins davant de la casa i la saludava des de baix, amb un somriure franc, ben diferent de l'anterior mirada silent.

Extravagants, neuròtics, excèntrics, en moltes ocasions els personatges de Com unes vacances ens transporten a una regió entre fantàstica i mítica, estranyament pròxima, d'una felicitat ingràvida.

El cartell del diàleg

Com déiem en l'entrada anterior, prompte començaran les sessions del Diàleg 2008 i per això ja disposem del cartell, com podeu comprovar si gireu els ulls cap a la dreta. Eh, que són Poltern i Glenda els dos joves de la fotografia, damunt l'herba humida i feliç de Normandia?

En el cartell trobareu la informació següent:

• La conferència de M. Josep Cuenca, titulada "Malalts de comunicació: Com unes vacances d'Imma Monsó", tindrà lloc:
• A GANDIA: dilluns 3 de març de 2008, a les 13.00 h., al saló d'actes de l'IES Ausiàs March.
• A VALÈNCIA: dimecres 5 de març, a les 12.00 h., al saló d'actes del Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València (av. Blasco Ibáñez, 23).
  

• El diàleg amb Imma Monsó tindrà lloc:
• A GANDIA: dimecres 9 d'abril de 2008, a les 17.00 h., al saló d'actes de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós ("La Marquesa").
• A VALÈNCIA: dijous 10 d'abril, a les 12.00 h., al saló d'actes de la Facultat de Filolsofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València.
  

Proentrada

D'ací a quinze dies, aproximadament, tindran lloc les primeres sessions del Diàleg 2008, en les quals Maria Josep Cuenca ens plantejarà idees d'allò més suggestives per a la lectura de Com unes vacances. Arriba el moment, per tant, de començar a abocar en el blog les nostres consideracions sobre la novel·la, d'exposar-les i debatre-les. Parlar dels personatges, de l'estructura, del narrador, etc. Per exemple, què vos pareixen Susa i Crudela Pluquet? Segur que pensarien que a aquest blog li fan falta moltes més protoentrades!

Normandia

Com unes vacances té lloc a un escenari que, si bé no és excessivament llunyà, no es correspon a la nostra realitat quotidiana: Normandia. Una possibilitat de lectura, entre moltres altres, passa per veure com la narració converteix en espais de ficció espais de realitat. Una cosa semblant passa en la novel·la No se sap mai, ambientada en gran mesura a Alsàcia.

El nom d'Imma Monsó a la Xarxa

Com tots sabeu, Internet ens permet accedir a informació de tota mena. I, encara que la millor manera de conéixer una escriptora és llegir les seues obres, vos proposem que visiteu algunes pàgines web on trobareu dades diverses sobre Imma Monsó.

L'espai virtual Lletra, en la seua secció de "Noms propis", manté una pàgina dedicada a l'autora de Lleida. Trobareu moltíssima informació sobre les seues novel·les i reculls de contes, a més d'un text molt interessant en què reflexiona sobre la creació literària. No deixeu de fer una ullada als enllaços: segur que obrin camins d'allò més suggerents!

En la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana també trobareu dades biogràfiques i bibliogràfiques d'Imma Monsó, a més de diversos comentaris sobre la seua obra.

A banda d'aquests dos espais dedicats específicament a l'autora de Com unes vacances, la Xarxa ens permet trobar molts altres punts des d'on introduir-nos més en el seu món creatiu. Per exemple, podem recordar que la revista Benzina va dedicar-li unes pàgines arran de la publicació de la seua última novel·la, Un home de paraula.

No se sap mai

Un joc que només captaran els lectors d'Imma Monsó:

En la seua primera novel.la, No se sap mai (1996), el personatge de Marie diu que s'ha fet escriptora i que està escrivint una novel.la amb un protagonista que es diu Poltern Mac i que té fòbia a les repeticions; cap al final de la novel.la, però, diu que ha abandonat aquest projecte per a començar a escriure la història d'ella i de Franz, que és el llibre que està acabant de llegir el lector. No penseu que Marie i Imma Monsó són la mateixa! El que passa és que les fronteres entre ficció i realitat cada vegada són més difuses.