Patricia Lobato, 2n de Batxillerat de Ciències (la professora sols ha corregit algun error gramatical o alguna falta ortogràfica, així doncs el text és original de l'alumna):
És la primera vegada que escric en un blog i no sé com m'anirà. Em sembla molt bé la proposta del joc que diu Rosa ja que d'aquesta manera intercanviem opinions sobre aquest llibre tan fantàstic, perquè he de dir que m'ha agradat molt, estava ansiosa per saber que ocorreria als següents capítols i com seria el final. És un llibre amb què disfrutes llegint-lo, perquè ocorren fets un tant "fantàstics", bastant sorprenents. Aprofitant açò, el fragment que he volgut destacar ha estat el següent:
"Elles són diferents, sempre inventant, sempre produint sentits estranys... Bé, comparava amb el món ordinari, sobre el qual gravita una espessa constel·lació de tòpics, i tothom s'adscriu a un o a altre, mentre que les Pluquet eren capaces de viure sense res d'això, en una perpètua desprotecció en un flux sense fi. Eren..., són molt curioses. Tot i que sovint els agafa la fal·lera de llegir o d'informar-se, mai perden la ignorància. I jo...no puc deixar d'estimar-les, per..., per ignorants."
He agafat aquest fragment, perquè em va cridar l'atenció en general com les Pluquet són tan maniàtiques i com elles s'inventen les seues manies i les seues obsessions (que no són poques). Elles són molt independents i pensen que no necessiten a ningú.
Respecte a l'última frase que diu Poltern que les estima per ignorants, vull dir que en realitat tots vivim en una infinita ignorància, però potser sí que és de veres que les Pluquet tenen, o millor dit, volen tenir una ignorància més gran.
Per acabar, vull animar als joves i no tan joves a llegir aquest llibre perquè estic segura que us agradarà i, també, que comenteu en aquest blog alguna cosa que us haja cridat l'atenció i, així, compartim entre tots diferents i diversos aspectes sobre el llibre d'Imma Monsó.
Jo, Rosa, afegiria al comentari de Patricia que segons el meu parer el que diferencia la ignorància de tots i totes i la de les Pluquet és que la d'elles és conscient i premeditada. Potser per això ens atrauen tant. No deu ser una mica d'enveja?
He agafat aquest fragment, perquè em va cridar l'atenció en general com les Pluquet són tan maniàtiques i com elles s'inventen les seues manies i les seues obsessions (que no són poques). Elles són molt independents i pensen que no necessiten a ningú.
Respecte a l'última frase que diu Poltern que les estima per ignorants, vull dir que en realitat tots vivim en una infinita ignorància, però potser sí que és de veres que les Pluquet tenen, o millor dit, volen tenir una ignorància més gran.
Per acabar, vull animar als joves i no tan joves a llegir aquest llibre perquè estic segura que us agradarà i, també, que comenteu en aquest blog alguna cosa que us haja cridat l'atenció i, així, compartim entre tots diferents i diversos aspectes sobre el llibre d'Imma Monsó.
Jo, Rosa, afegiria al comentari de Patricia que segons el meu parer el que diferencia la ignorància de tots i totes i la de les Pluquet és que la d'elles és conscient i premeditada. Potser per això ens atrauen tant. No deu ser una mica d'enveja?
TEXTAREA_ID
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada