La comprensió de l'extravagància

En el número 41 de la revista Caràcters, publicat l'octubre passat, les pàgines centrals anaven dedicades a Imma Monsó. En un article de Vicenç Pagès Jordà (titulat, ben significativament, "El que més m'agrada de les novel·les d'Imma Monsó"), podem llegir:

És així com -d'una manera més o menys fantàstica, més o menys autobiogràfica- es delimita la regió que explora Imma Monsó: la comprensió de l'extravagància.

Com diu Rosa en el seu comentari a una entrada anterior, hi ha alguna cosa terriblement atractiva en les germanes Pluquet (celebrar Nadal en primavera, dur a terme una setmana emocional), però no és menys cert que el seu caràcter incendiari ens pot posar en un compromís d'allò més complicat.

Ara bé, tot i el seu desig de normalitat, tot i la seua voluntat adolescent de rebutjar allò que la família representa, Poltern és també un personatge d'allò més extravagant, encara que les seues aspiracions i el contrast amb la seua família ens el facen més prompte normal.

Glenda, per la seua banda, també resulta extravagant, però tanmateix encisadora. Divertida, enginyosa i un pèl egocèntrica, el seu atractiu i la seua vitalitat, unides a la primavera que desperta en Poltern quan s'instal·len en la granja per a començar el tractament-observació, donen peu a alguns dels fragments més bells de la novel·la (2007: 198):

Aquest moment matinal va esdevenir un costum. Glenda obria la finestra de bat a bat i, durant uns breus segons, Polt l'esguardava intensament i en silenci. Era una mirada seriosa, profunda, subtil, un punt inquietant. Després passava per sota la palissada, caminava fins davant de la casa i la saludava des de baix, amb un somriure franc, ben diferent de l'anterior mirada silent.

Extravagants, neuròtics, excèntrics, en moltes ocasions els personatges de Com unes vacances ens transporten a una regió entre fantàstica i mítica, estranyament pròxima, d'una felicitat ingràvida.