Més comentaris de l'alumnat de l'IES Benimàmet

Bé, poc abans del dia del Diàleg, us presente una petita selecció de comentaris de l'alumnat de l'IES Benimàmet. Com en el cas anterior, m'he limitat a corregir les faltes més evidents tot respectant el contingut i l'estil originals i he afegit alguns comentaris personals. En algun cas l'alumna no ha posat les pàgines exactes i no he pogut consultar el llibre perquè el tinc a l'institut. Disculpeu.

Comunicació/incomunicació

Sara Sánchez (pàgines 10-11): "...-Veus? -va dir el jove en resposta de les paraules de Glenda-. Aquesta sidra està al punt. Sé que és sidra, sé que és sidra! Però no n'havia tastat mai. Sé que està al punt, ho sé, però no n'havia tastat mai.-I, després d'una pausa, va afegir-: Excel·lent.

- Em passa amb les vaques. Sé que són vaques. Sé que són vaques, però no n'havia vist mai- va insistir Glenda, i de sobte va exclamar (...) - Mireu (...) un gran cervell i tres cervellets petits- va explicar Glenda-, flocs d'encèfal fugits d'algun cap, un cap gros, suposo. Un crani de gegant probablement.

- Sé que són cervells, ho sé- va corroborar el jove assegut-, però no n'havia vist mai. No pas d'aquesta manera. No pas al cel."

He triat aquest fragment per a poder afirmar les moltes maneres diferents de comunicar-se, tantes com formes de fer-ho. És una conversació que si no saps la història pareix absurda i estúpida, però no per això deixa de ser una manera de comunicar-se, ja que la comunicació consisteix en transmetre unes idees o pensaments (encara que siguen irrellevants, incongruents, inapropiats...) per mitjà de qualsevol tipus de llenguatge.

La incomunicació (observació de la professora) no sols es produeix en el cas del protagonista a causa de la seua malaltia. Una alumna ha seleccionat un altre fragment en què dues persones més "normals" tampoc no es comuniquen encara que facen servir la mateixa llengua. Això dóna suport a la meua idea que no cal estar malalt com Polt per estar incomunicat.

Cristina Díaz (pàgina 41): "Però...¿per què?- va dir en un to implorant- ¿per què a mi no? (...)

Però no semblava haver-la sentit.

-¿Per què a mi? ¿Per què tot m'ha de passar precisament a mi?-va mormolar.

-Em passa a mi, senyora Maciste, no a vosté. Jo canvio de vida, mentre que vosté...

-Per què m'han de passar aquestes coses?-continuava la senyora Maciste, inconsolable."

Este fragment l'he relacionat amb la incomunicació, ja que ací és quan Glenda decidix canviar de vida i tornar a sentir passió per la seua professió. Pense que Glenda, quan li diu a la senyora Maciste que ja no ha de seguir amb el tractament, li ho diu perquè es vol desfer d'ella. Hi ha incomunicaió per part de la senyora Maciste ja que no vol assimilar que Glenda ja no la podrà atendre més i cegada perquè totes les coses roïnes li passen a ella no escolta allò que li diu Glenda. Per a mi ha sigut un fragment molt divertit, m'ha fet gràcia la reacció de la senyora Maciste, lamentant-se com si no hi haguera més psicòlegs en el món.

Jo (la professora) afegiria que no sols la senyora Maciste es tanca en si mateixa i no escolta, Glenda en realitat no està excusant-se, expressa el seu pensament en veu alta i tant li fa si la senyora Maciste l'escolta o no. Incomunicació en estat pur.

Convenció versus transgressió

Eva Dorce: " Va arribar a fer tastar a les Pluquet un pot-au-feu de cuixes d'oca amb sidra. Per primer cop d'ençà que Polt podia recordar, les va veure menjar carn. Tanmateix, elles es van negar a reconèixer-ho, adduint que dins la seua classificació de les carns mai hi havia figurat l'oca.

-És un ocell-va dir Susa. I no se'n va parlar més."

Amb l'arribada de Glenda les Pluquet van obrir les portes a coses que per a la resta de la societat eren coses normals. Va ser com si les portes de dos móns diferents s'obriren.

La professora afegeix que és un text que caracteritza molt bé les Pluquet. S'hi veu com canvien les regles quan les que havien posat ja no els serveixen però no modifiquen la seua manera de pensar. Ara els abelleix tastar l'oca però elles no mengen carn, per tant l'oca no és carn, l'oca és un ocell i se'l poden menjar. Divertides i...desesperants!