Malalts de comunicació

Ací teniu la presentació de diapositives que va preparar la professora Maria Josep Cuenca per a la conferència que va pronunciar el dia 3 de març a Gandia i el dia 5 de març a València. Ara teniu l'oportunitat de treballar-la més a fons per a preparar el diàleg amb Imma Monsó i per a aprofundir en les possibles lectures del llibre.

| View | Upload your own

SlideShare Link

La conferència de dimecres

Dilluns va ser un dia boirós, però càlid i primaveral; dimecres, en canvi, va ser un dia lluminós, però fresquet i hivernal. Un dia, per tant, necessitat de calor humana, que vam trobar de bon tros en l'auditori Muntaner del Col·legi Major Lluís Vives de València, ple de gom a gom.

A pesar de l'atapeïment i d'alguns problemes tècnics que impediren la projecció de la presentació de diapositives que tenia preparada, Maria Josep Cuenca ens oferí una conferència excel·lent, en què posà de manifest la gran quantitat de possibilitats de lectura que ofereix Com unes vacances, sobretot des del punt de vista de l'estudi i la reflexió sobre el llenguatge i la comunicació. Així, afirmà que els dos grans temes de la novel·la (o dos dels grans temes) són la comunicació o, més aviat, els problemes que sovint tenim per a comunicar-nos, i l'amor, aquell amor extraordinari que fa que Glenda prenga la mateixa combinació de fàrmacs que ha pres Poltern i que li ha fet perdre la memòria i, fins a cert punt, el llenguatge. A partir d'això, es suscità un breu debat en què un company i una companya exposaren, respectivament, les raons per les quals consideren que el final de l'obra és positiu o negatiu.

Seria molt interessant allargar la reflexió sobre aquestes qüestions i traslladar-la ací al blog. Estem segurs, d'altra banda, que les dues conferències d'aquesta setmana vos serviran d'allò més per a preparar les preguntes que fareu a Imma Monsó exactament d'ací a un mes.

Hui a Gandia, dimecres a València

Com vam anunciar, hui ha tingut lloc a l'IES Ausiàs March de Gandia la primera sessió d'aquest Diàleg 2008, la conferència de Maria Josep Cuenca "Malalts de comunicació". Els alumnes i professors de diversos centres participants en el Diàleg han tingut ocasió d'escoltar una xarrada molt ben travada i reveladora que plantejava lectures ben interessants de la novel·la d'Imma Monsó.

Com que encara hi ha molts de vosaltres que no heu assistit a la conferència, no en direm res, fora d'apuntar que el fil conductor, com anuncia el títol, són els problemes de comunicació que afecten els protagonistes, uns problemes que la professora Maria Josep Cuenca relaciona amb diverses aportacions de la filosofia del llenguatge i que, en última instància, li porten a proposar una intepretació del final de l'obra que, sense cap mena de dubte, vos farà replantejar-vos tant el significat com l'itinerari de lectura de la novel·la.



Confiem que aquest replantejament suscite interés i debat també ací en el blog. Per ara, el Diàleg ha cridat l'atenció de la televisió de Gandia que, com es veu en la fotografia, ha vingut a fer un reportatge de l'acte.

Comentaris d'alumnes de l'IES Benimàmet

Patricia Lobato, 2n de Batxillerat de Ciències (la professora sols ha corregit algun error gramatical o alguna falta ortogràfica, així doncs el text és original de l'alumna):

És la primera vegada que escric en un blog i no sé com m'anirà. Em sembla molt bé la proposta del joc que diu Rosa ja que d'aquesta manera intercanviem opinions sobre aquest llibre tan fantàstic, perquè he de dir que m'ha agradat molt, estava ansiosa per saber que ocorreria als següents capítols i com seria el final. És un llibre amb què disfrutes llegint-lo, perquè ocorren fets un tant "fantàstics", bastant sorprenents. Aprofitant açò, el fragment que he volgut destacar ha estat el següent:

"Elles són diferents, sempre inventant, sempre produint sentits estranys... Bé, comparava amb el món ordinari, sobre el qual gravita una espessa constel·lació de tòpics, i tothom s'adscriu a un o a altre, mentre que les Pluquet eren capaces de viure sense res d'això, en una perpètua desprotecció en un flux sense fi. Eren..., són molt curioses. Tot i que sovint els agafa la fal·lera de llegir o d'informar-se, mai perden la ignorància. I jo...no puc deixar d'estimar-les, per..., per ignorants."

He agafat aquest fragment, perquè em va cridar l'atenció en general com les Pluquet són tan maniàtiques i com elles s'inventen les seues manies i les seues obsessions (que no són poques). Elles són molt independents i pensen que no necessiten a ningú.
Respecte a l'última frase que diu Poltern que les estima per ignorants, vull dir que en realitat tots vivim en una infinita ignorància, però potser sí que és de veres que les Pluquet tenen, o millor dit, volen tenir una ignorància més gran.
Per acabar, vull animar als joves i no tan joves a llegir aquest llibre perquè estic segura que us agradarà i, també, que comenteu en aquest blog alguna cosa que us haja cridat l'atenció i, així, compartim entre tots diferents i diversos aspectes sobre el llibre d'Imma Monsó.

Jo, Rosa, afegiria al comentari de Patricia que segons el meu parer el que diferencia la ignorància de tots i totes i la de les Pluquet és que la d'elles és conscient i premeditada. Potser per això ens atrauen tant. No deu ser una mica d'enveja?

Dilluns, conferència de M. Josep Cuenca

Dilluns que ve, dia 3 de març, tindrà lloc la primera sessió d'aquest Diàleg 2008. M. Josep Cuenca, professora de la Universitat de València, ens presentarà la seua conferència "Malalts de comunicació: Com unes vacances d'Imma Monsó". L'acte tindrà lloc a Gandia, a les 13.00 a l'IES Ausiàs March, i en farem cinc cèntims en aquest blog.

Estem segurs que la conferència obrirà moltes propostes de lectura i vos aportarà idees suggestives per a participar en el joc que Rosa va proposar fa uns dies.

Dimecres el Diàleg es traslladarà a València amb la mateixa conferència, però d'això, ja en parlarem a partir de dimarts.

Ens veiem a Gandia!

Proposta de joc

Us demane disculpes però és la primera vegada que escric en un blog i no sé com em quedarà. Considereu-lo una prova. Pense que el que és realment interessant és opinar sobre el llibre i, sobretot, fer opinar els alumnes i les alumnes. En general, el llibre els desconcerta però reconeixen que els agrada i que els "enganxa". Per què no els proposem de fer algun tipus d'activitat divertida, una mena de joc? A mi se m'ocorre que trien un fragment breu que els haja resultat especialment divertit, cridaner o que senzillament els haja agradat i que el publiquem amb el seu comentari. Òbviament, caldria fer una tria. Jo pense proposar-ho als meus alumnes la propera setmana i seleccionar un parell de comentaris per publicar-los.

Comence jo, a veure si algú s'anima. A mi, una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que, malgrat que els personatges semblen estranys i atípics, moltes vegades ens podem sentir identificats amb algunes de les seues experiències i de les situacions que s'hi descriuen. En altres paraules: tots som una mica "estranys" a voltes, i si algú ens mirara des de fora o valorara els nostres actes no seríem menys extravagants que Crudela o Susa, sense oblidar el propi protagonista i, com no, Glenda. Què em dieu d'aquesta brillant professional que queda paralitzada i perd un avió a causa d'una "terrible lluita" amb una panderola? L'episodi complet és un dels que més em va agradar, no sols perquè és divertit, sinó perquè em vaig sentir totalment identificada. Jo també tinc pànic a les panderoles i he viscut situacions semblants. De fet, no he arribat a perdre un avió però una volta vaig fer tard a un examen perquè hi havia una d'aquestes bestioles enormes a la meua habitació i com que se'm va escapar i no sabia on s'havia amagat, vaig remoure tots els mobles fins que la vaig trobar. La perseguia amb l'insecticida a la mà totalment embogida i vaig buidar pràcticament l'insecticida en la "proesa". He seleccionat el següent fragment:

"Estava intacta, més ondulant, més terrorífica, més poderosa. Sense perdre-la de vista (ara s'havia aturat novament), Glenda va donar una ullada a l'habitació per intentar seleccionar un objecte que no pogués fallar, cosa més difícil del que mai hauria imaginat. Però enmig d'aquestes meditacions va veure el pot d'insecticida sota un prestatge. No serviria per llançar-lo, però li recordava la possibilitat d'una mort menys violenta, per enverinament. Sense perdre'l de vista va agafar el pot, però cap dels insectes alats que figuraven dibuixats a l'etiqueta del producte coincidia amb l'animal. De totes maneres, va loer provar-ho. Situada a una distància curta però prudent, va prémer el polvoritzador. El "sssshhhh" de l'esprai es va fondre amb el crit de Glenda."

Hi ha altres opcions per fer que els alumnes seleccionen textos. Aquesta és potser la més senzilla perquè es tracta d'identificar vivències pròpies amb les dels personatges, però n'hi ha més. Jo supose que després de la conferència, els alumnes tindran elements interessantíssims per seleccionar fragments i opinar. Seria un bonic detall per a Imma Monsó. Animeu-vos!

La comprensió de l'extravagància

En el número 41 de la revista Caràcters, publicat l'octubre passat, les pàgines centrals anaven dedicades a Imma Monsó. En un article de Vicenç Pagès Jordà (titulat, ben significativament, "El que més m'agrada de les novel·les d'Imma Monsó"), podem llegir:

És així com -d'una manera més o menys fantàstica, més o menys autobiogràfica- es delimita la regió que explora Imma Monsó: la comprensió de l'extravagància.

Com diu Rosa en el seu comentari a una entrada anterior, hi ha alguna cosa terriblement atractiva en les germanes Pluquet (celebrar Nadal en primavera, dur a terme una setmana emocional), però no és menys cert que el seu caràcter incendiari ens pot posar en un compromís d'allò més complicat.

Ara bé, tot i el seu desig de normalitat, tot i la seua voluntat adolescent de rebutjar allò que la família representa, Poltern és també un personatge d'allò més extravagant, encara que les seues aspiracions i el contrast amb la seua família ens el facen més prompte normal.

Glenda, per la seua banda, també resulta extravagant, però tanmateix encisadora. Divertida, enginyosa i un pèl egocèntrica, el seu atractiu i la seua vitalitat, unides a la primavera que desperta en Poltern quan s'instal·len en la granja per a començar el tractament-observació, donen peu a alguns dels fragments més bells de la novel·la (2007: 198):

Aquest moment matinal va esdevenir un costum. Glenda obria la finestra de bat a bat i, durant uns breus segons, Polt l'esguardava intensament i en silenci. Era una mirada seriosa, profunda, subtil, un punt inquietant. Després passava per sota la palissada, caminava fins davant de la casa i la saludava des de baix, amb un somriure franc, ben diferent de l'anterior mirada silent.

Extravagants, neuròtics, excèntrics, en moltes ocasions els personatges de Com unes vacances ens transporten a una regió entre fantàstica i mítica, estranyament pròxima, d'una felicitat ingràvida.