Us demane disculpes però és la primera vegada que escric en un blog i no sé com em quedarà. Considereu-lo una prova. Pense que el que és realment interessant és opinar sobre el llibre i, sobretot, fer opinar els alumnes i les alumnes. En general, el llibre els desconcerta però reconeixen que els agrada i que els "enganxa". Per què no els proposem de fer algun tipus d'activitat divertida, una mena de joc? A mi se m'ocorre que trien un fragment breu que els haja resultat especialment divertit, cridaner o que senzillament els haja agradat i que el publiquem amb el seu comentari. Òbviament, caldria fer una tria. Jo pense proposar-ho als meus alumnes la propera setmana i seleccionar un parell de comentaris per publicar-los.
Comence jo, a veure si algú s'anima. A mi, una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que, malgrat que els personatges semblen estranys i atípics, moltes vegades ens podem sentir identificats amb algunes de les seues experiències i de les situacions que s'hi descriuen. En altres paraules: tots som una mica "estranys" a voltes, i si algú ens mirara des de fora o valorara els nostres actes no seríem menys extravagants que Crudela o Susa, sense oblidar el propi protagonista i, com no, Glenda. Què em dieu d'aquesta brillant professional que queda paralitzada i perd un avió a causa d'una "terrible lluita" amb una panderola? L'episodi complet és un dels que més em va agradar, no sols perquè és divertit, sinó perquè em vaig sentir totalment identificada. Jo també tinc pànic a les panderoles i he viscut situacions semblants. De fet, no he arribat a perdre un avió però una volta vaig fer tard a un examen perquè hi havia una d'aquestes bestioles enormes a la meua habitació i com que se'm va escapar i no sabia on s'havia amagat, vaig remoure tots els mobles fins que la vaig trobar. La perseguia amb l'insecticida a la mà totalment embogida i vaig buidar pràcticament l'insecticida en la "proesa". He seleccionat el següent fragment:
"Estava intacta, més ondulant, més terrorífica, més poderosa. Sense perdre-la de vista (ara s'havia aturat novament), Glenda va donar una ullada a l'habitació per intentar seleccionar un objecte que no pogués fallar, cosa més difícil del que mai hauria imaginat. Però enmig d'aquestes meditacions va veure el pot d'insecticida sota un prestatge. No serviria per llançar-lo, però li recordava la possibilitat d'una mort menys violenta, per enverinament. Sense perdre'l de vista va agafar el pot, però cap dels insectes alats que figuraven dibuixats a l'etiqueta del producte coincidia amb l'animal. De totes maneres, va loer provar-ho. Situada a una distància curta però prudent, va prémer el polvoritzador. El "sssshhhh" de l'esprai es va fondre amb el crit de Glenda."
Hi ha altres opcions per fer que els alumnes seleccionen textos. Aquesta és potser la més senzilla perquè es tracta d'identificar vivències pròpies amb les dels personatges, però n'hi ha més. Jo supose que després de la conferència, els alumnes tindran elements interessantíssims per seleccionar fragments i opinar. Seria un bonic detall per a Imma Monsó. Animeu-vos!
TEXTAREA_ID
