Des del 2002, la Universitat de València organitza un diàleg entre un escriptor i els lectors joves de batxillerat. Enguany, Imma Monsó és l'autora convidada, amb la seua novel·la Com unes vacances. A més a més, la professora Maria Josep Cuenca completarà les jornades amb una conferència relacionada amb aquesta novel·la.
Les jornades, per primera vegada, tindran lloc a Gandia a més de València. També és una novetat l'existència d'aquest blog, que permetrà dinamitzar la iniciativa i fer-la present en la Xarxa.
27 de des. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
TEXTAREA_ID
6 comentaris:
Des d'ací us done la benvinguda i us propose engrescar-vos amb els alumnes en la lectura i participació activa al DIÀLEG d'enguany amb una novel·la tan divertida com aquesta.
Per cert, algú sap si és real la malaltia del protagonista?
I a més a més, no us agradaria posar una Crudela en la vostra vida?
Salutacions, Pura Santacreu
Estoy contentísima de que Carme, de nuevo, nos introduzca en una magnífica novela, de esta biblioteca de excelencia. Besos. Mª José.
Des de l'IES Benimàmet us saludem i aprofitem per donar l'enhorabona a aquelles persones que han posat en marxa el blog i a reiterar les gràcies a qui fa possible el Diàleg cada any. Una forta abraçada.
Aprofite aquest blog per saludar a totes i a tots. Aquesta és una novetat en aquest projecte que és el Diàleg. Una finestra oberta a tothom.
Parlant de la novel·la haig de dir que no és de les és m'ha apassionat. Aquesta recerca del paradís perdut a través de la negació de la personalitat, no la veig gens clara.
Espere que em feu canviar d'opinió, ja que aquest quadern és això, un intercanvi d'informació.
Des de Gandia. Una forta abraçada
Tota novel•la és una recreació, d'alguna forma, de l'experiència vital de l'autora. He de suposar que, en "Com unes vacances", podem seguir traces d'Imma Monsó.
Veig que existeixen dos espais que es contraposen: un, de públic: les relacions de Poltern a l’escola, la de Glenda amb els seus pacients; un, de privat: la granja de les Pluquet. Un espai caòtic on la lògica de la societat no hi pot entrar.
Aquesta novel•la recerca, segons el meu parer, l’Àleph borgià. Aquesta directriu ens la dóna la mateixa novel•la: “Londres (per a Poltern) seria el seu Àleph” (cap, 7).
L’Àleph és un punt on se situen tots els punts. Un punt finit i infinit alhora. L’Àleph borgià desapareixeria per la pèrdua de la memòria. L’experiència viscuda s’hi difumina fins desaparéixer en la boira d’una memòria que tendeix a l’oblit. Imma Monsó reconstrueix l’Àleph destruint el temps. Sols existeix el present. Sols existeix un espai. Sols existeix un punt, confluència de tots els punts.
Aquesta negació de la realitat, sols pot ocórrer en una mena d’espai fantàstic, on les regles socials no hi entren: la granja de les Pluquet (Susa i Crudela). Unes protagonistes que intenten, com a finalitat bàsica, retenir l’instant, concretat en els llamps.
L’instant, el punt, és el que marca la novel•la. Aquesta obra és a les antípodes d’altres, on la memòria és la finalitat. Recordem l’obra de Jesús Moncada, “Estremida memòria”, on se’ns hi planteja la necessitat de recordar per recuperar un passat interessadament manipulat.
Què en penseu d’això?
Angel Peiró
Efectivament, a la novel·a hi ha referències literàries dels narradors del XX. A més de l'Àleph la presència de la Mercè Rodoreda o Kafka són ben patents.
Però a classe ens hem deixat guanyar per les descripcions, la de la classe de Polt és la primera i ens ha donat molt de joc. Les que van fent-se un lloc en els nostres comentaris són les dels progressos en la malaltia de Polt i ara que estem a "l'illa en calma" de la granja ens pot el paisatge. L'oposició ciutat-camp, obligació-lleure o vacances si voleu ens va canviant l'opinió sobre els personatges.
Ara, de totes totes, elles, les Pluquet ens han fet seus, som del seu partit o secta. Hem quedat per ser un sopar de protocuina, voleu que hem fem un tots plegats?
Salutacions i animeu-vos
Publica un comentari a l'entrada