Normandia

Com unes vacances té lloc a un escenari que, si bé no és excessivament llunyà, no es correspon a la nostra realitat quotidiana: Normandia. Una possibilitat de lectura, entre moltres altres, passa per veure com la narració converteix en espais de ficció espais de realitat. Una cosa semblant passa en la novel·la No se sap mai, ambientada en gran mesura a Alsàcia.

El nom d'Imma Monsó a la Xarxa

Com tots sabeu, Internet ens permet accedir a informació de tota mena. I, encara que la millor manera de conéixer una escriptora és llegir les seues obres, vos proposem que visiteu algunes pàgines web on trobareu dades diverses sobre Imma Monsó.

L'espai virtual Lletra, en la seua secció de "Noms propis", manté una pàgina dedicada a l'autora de Lleida. Trobareu moltíssima informació sobre les seues novel·les i reculls de contes, a més d'un text molt interessant en què reflexiona sobre la creació literària. No deixeu de fer una ullada als enllaços: segur que obrin camins d'allò més suggerents!

En la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana també trobareu dades biogràfiques i bibliogràfiques d'Imma Monsó, a més de diversos comentaris sobre la seua obra.

A banda d'aquests dos espais dedicats específicament a l'autora de Com unes vacances, la Xarxa ens permet trobar molts altres punts des d'on introduir-nos més en el seu món creatiu. Per exemple, podem recordar que la revista Benzina va dedicar-li unes pàgines arran de la publicació de la seua última novel·la, Un home de paraula.

No se sap mai

Un joc que només captaran els lectors d'Imma Monsó:

En la seua primera novel.la, No se sap mai (1996), el personatge de Marie diu que s'ha fet escriptora i que està escrivint una novel.la amb un protagonista que es diu Poltern Mac i que té fòbia a les repeticions; cap al final de la novel.la, però, diu que ha abandonat aquest projecte per a començar a escriure la història d'ella i de Franz, que és el llibre que està acabant de llegir el lector. No penseu que Marie i Imma Monsó són la mateixa! El que passa és que les fronteres entre ficció i realitat cada vegada són més difuses.